Viaje a Francia de Erasmus

Tot va començar mmmmm... bé exactament no sabria dir el dia, però més o menys allà pel 2001 quan estava per terres franceses, més concretament a la ciutat de Lyon, ciutat que m'agradaria tornar a visitar i gaudir de la tranquilitat d'alguns paratges molt i molt interessants. Però això ja ho contaré en una altre moment.
Deia que estava a Lyon, i bé allà estava amb una colla on tots erem estudiants d'Erasmus i algún normal :P jeje, vull dir que no venia de guiri com nosaltres. Normalment sempre teniem ganes de festa, de passar-ho bé, de conèixer món, d'experimentar coses noves, de fer el que fós, estàvem a un lloc desconegut on ningú ens podia dir res i teniem una sensació de llibertat que crec mai abans havia tingut. Potser siguen tot imaginacions meves, però és una cosa que no es pot descriure en paraules, crec que l'única manera d'entrendre-ho és provant-ho.
Continuant amb l'història que sempre m'en vaig "por los cerros de Úbeda" (que per cert, hi vaig anar una vegada i un senyor molt simpàtic ens va explicar que volia dir, però no ho contaré avui perquè sinò entre una cosa i una altra no contaré res :P )

mmmmmmmmmmmmm.... Concentració!!

Estava a Lyon, erem estudiants d'Erasmus i sempre teniem ganes de gresca.
He resumit mica el que havia dit dalt, val? :P

Durant l'estada allà, un dia un company va portar una espècie de boleta feta de roba i que tenia com pedretes o alguna cosa semblant que feia que no estigues blaneta i s'hi pugués jugar amb ella. I ens va dir si volien jugar amb el Hatty, nom que tenia la "boleta saltarina". La gràcia del joc consistia en tirar el Hatty a l'aire i donar-li amb el peu tantes vegades com puguéssim, bé amb el peu o qualsevol altra part del cos, tot excepte amb les mans. Ens va semblar divertit i cada dia soliem fer alguna partideta. Normalment després de surtir del Resto (així era com es deia la cantina, de restaurant -> restau -> resto :) els francesos són molt simpàtics menjant-se paraules) i ens passàvem estones juntant. Aquí estem preparats per començar la partida .

PREPARATS ... LLESTOS ... JA!!!

jugant amb el hackie

A vegades passavem estones parlant, o simplement tumbats a l'herba contemplant el paissatge i pensant amb les mussaranyes.

campus life

També feiem excursions i surtides per la ciutat. A vegades anàvem a passar el cap de setmana a algún alberg i així feiem visita turística per la zona. En una de les rutes vam descobrir uns castells que semblàvem de conte i vam disfrutar moltíssim. Aquí a la foto de baix es pot veure com vam al.lucinar al veure un d'aquells castells :D No podiem parar de saltar.

Saltant :)

Quan ens vam cansar de saltar i de fer el mico, vam jugar una miqueta amb el Hatty.

UN, DOS, TRES ...

hackie au chaumont

QUATRE, CINC, SIS ...

plus hackie au chaumont

Vam tornar a casa, bé a la "chambre" que compartiem amb altres estudiants anomenats "coturnes". Al principi vaig estar amb una coturne vietnamita, i després una francesa. Cadasquna tenia la seva cultura i les seves coses però vaig aprendre una mica de les dues. Vam continuar fent vida Erasmus.
Però un dia per sorpresa, la boleta saltarina amb la que jugàvem de tant en tant (quasi cada dia) va desaparèixer :O Ningú sabia on havia anat a parar. Semblava molt extrany. Als dies un company ens va dir que havia rebut una carta amb una foto dins.

hackie a l'arbre

Curiós, Hatty se n'havia anat de viatge, a vore món, més concretament a vore els castells i ens havia enviat una foto d'un castell que havia visitat. Ens va fer molta il.lusió saber que estava bé, i ja que pensàvem que com era tant petitet podia haber-li passat algo, però no, estava "vivito y coleando" disfrutant de la vida. Al poc temps vam rebre una altra foto, on ficava en lletra poc llegible (suposem que per a un Hatty escriure és una mica complicat :P) que no ens preocupèssim, que estava bé. Havia fet la ruta dels castells i que havia conegut a una Hatty i es quedava a viure amb ella a un dels castells on nosaltres haviem anat feia temps. Ens enviava també una foto de la Hatty.

hackie al bosc

Ens va fer molta il.lusió :) Vam pensar que tothom ha de ser feliç fins hi tot els Hatty's i que encara que ens sembli extrany tant grans com petits tenim en algún lloc amagat un coret que ens fa ser bones persones, ens ajuda estar contents cada dia que passa, a veure les coses cada dia una mica més positives i a trobar la nostra felicitat.
Així que "ni cortos ni perezosos" s'ens va acudir fer un Hatty amb un mitjó. El vam cusir bé i dins li vam ficar arròs, i amb ell vam estar jugant fins que els dies d'Erasmus es van acabar.

bola para jugar con el pie

Y colorín colorado este cuento se ha acabado y espero que les haya gustado.

Fa poquet vaig estar buscant per inet i vaig trobar això.

logo footbag worldwide

Sembla ser que els Hatty's han fet món i ara tothom juga amb ells.
M'alegro molt i espero continuen sent tant feliços i facin passar estones tant bones i divertides com les que ens van fer passar a nosaltres.

4 comentarios :

  1. Hola, que interesant la historia de Hatty, la boleta viajera :) ma recordat a aixo de gnomo de jardi de la peli Ameli :) La vau pedre de veritat i despres algu la va trobar? :O

    El hatty fet amb un mitjo m' agrada mes :) te una careta simpatica i tot :D malgrat que amb tants cops per a que no caigues al terra no se com estava tant sonrrient :P deu ser que es molt mollet i nota res :)

    per cert esta molt xuli el castell que surt a la foto :) ma dit que hi ha una zona de frança que son tot castellets aixi, deu estar guay vore ho de prop :)

    ResponderEliminar
  2. Sipi, és una història verídica. El hatty autèntic s'ens va perdre, per això en vam haber de fer un altre, amb un mitjó, que era el + facille.

    El viatge als castells va ser una passada. Els ténen molt ben conservats. Fins hi tot els pots visitar per dins.
    N'hi alguns on encara viu gent, i resulta curiós com encara pot viure gent al segle XXI en aquells castells, amb unes extensions inmenses.
    També recordo un altre q tenia una cuina enorme q l'havien fet servir d'hospital en época de guerra.
    Hi havia una altre que passa un riu per baix :O, donava una sensació extranya, com si s'anés a caure tot, però porta molts segles i està com el primer dia diuen (no com les coses q fan ara q no duren ni una bossa de pipes :/ ).

    Quan vulgues podem anar-hi. ;)

    ResponderEliminar
  3. Estaría guay anar a vore tota ixa zona de castells :) com el castell del conde champinyo ixe que surt a spirou :) Que curios aixo de la gent que encara viu en castells tan grans, deuen gastar un munt en calefaccio :P i per anar a la cuina se ho pensaran dos vegades, segur que keda super lluny de les habitacions :P

    ResponderEliminar
  4. Quan tinguem una mica de temps podem anar-hi val? :)
    Tvm :">

    ResponderEliminar