Quan era petita ...

... el pare sempre em contava contes per anar a momir. Recordo que cada nit eren històries diferents però molt guaxis totes :) Normalment l'història transcorria al bosc i surtien els animalets que viuen al bosc. Hi havia un esquirolet que sempre feia de les seves i vivia a un arbre. Allí tenia un petit cau on guardava tot tipus de menjar per a l'hivern. Tenia anous, avellanes, trocets de pa, i s'ho passava d'allò més bé descrobrint nous amiguets cada vegada que surtia a passejar.
A vegades ho penso i m'agradaria ser un esquirolet per poder viure al bosc.



Cuando era pequeña ...


... mi padre siempre me contaba cuentos para ir a dormir.

Me acuerdo que cada noche era una historia diferente pero todas muy bonitas. Normalmente el cuento era en un bosque, y había muchos animales de los que viven en el bosque.

Había una ardilla que siempre había echo algo y vivía en un árbol, donde guardaba su comida para el invierno.

Tenía nueces, avellanas, trozos de pan y se lo pasaba en grande conociendo nuevos amigos cada vez que iba a pasear.

A veces lo pineso y me gustaría ser una ardilla para poder vivir en el bosque.



Buenas noches




Por cierto la foto es de un finde en Penyagolosa, una montaña que está cerca de Castellón que os recomiendo que vayáis.





Bona nit ...

Aquesta va ser una foto que vaig fer quan vaig anar un cap de setmana al Penyagolosa.


5 comentarios :

  1. A mi ara els esquirolets em recorden a l´anunici de birra (no recorde de quina marca) que ixen cantant tres esquirols "raros" (per dir algo) tocant la guitarreta. Els records de la infancia son molt bonics. Be, a vore si teniu sort i encara que no a viure encara podeu anar de camping uns dies.

    ResponderEliminar
  2. jejeje el squirols del anunci de aguila amstel molen molt :P tenen una veueta super aguda :) son graciosos els squirols , estaria be que hi hagueren mes boscos on pogueren viure. Ja se que ho sap tothom pero ho ficare igual (:P) : abans deien que un squirol podia creuar tota la peninsula iberica sense trepijar el terra, nomes botant de arbre en arbre. Imagina cuantes histories podria contar un squirol tan intrepid com per a fer aixo :)

    ResponderEliminar
  3. Potser la gent ja ho sap però a França hi han unes carreteres on només poden anar els animalets i estàn camuflades amb tot d'herba per a pensin que estàn al bosc, i així no creuar la autopista i xafar-se, són com a ponts que hi han dalt de les autopistes, i les autopistes estàn barrades per a que no puguin passar :)
    Els francesos són molt sabuts eh! Encara que alguns pensen q no :P

    ResponderEliminar
  4. Sí, si alguna cosa caracteritza als francesos és el respecte cap als animals.
    Un savi (no recorde exactament qui) va dir que la grandesa d'un país es pot mesurar tenint en conter com tracten els seus habitants als animals. En aquest sentit Espanya deixa molt que dessitjar.
    Els esquirols són una espècie molt simpàtica. A ma casa baixen sovint. Hem posat a la terrasa un recipient amb aigua i de quan en quan ens fan una visiteta. Em fa gràcia com reaccionen quan saben que els estem observant. Tenen una espècie de rabieta, donen mitja volta i trepen pel pi altra vegada per a perdre's en la inmensitat del bosc mediterrani.
    Veure animals vivint en llibertat és una experiència nolt recomanable, res a veure amb la trista imatge d'un zoològc de capital.
    Ciao!

    ResponderEliminar
  5. A veure si tinc temps i passo una estoneta pel pinar i fotografio esquirols i els seus moviments :)
    Gràcies pels comentaris a tots i totes!

    ResponderEliminar