Kalashnikov

Antes de ver el reportaje no sabía que era un Kalashnikov.

hello-kalashnikov

Hello Kalashnikov vs Hello Kitty

Interesante reportaje titulado "¡Papi, cómprame un Kalashnikov!" de Jon Sistiaga como presentador emitido en el canal de televisión Cuatro en el estado de Kentucky.

Una de las frases que más llaman la atención es: "Las armas no matan, son las personas".

Conviene ver todas las partes sobre todo el principio (parte 1) y como remate el final (parte 5) para saber de qué estoy hablando.

Más info en Youtube.

6 comentarios :

  1. Jo vaig veure un tros del reportatge i és brutal com justifiquen l'ús de les armes i es pensen que els seus fills són "els bons" que mai no mataran ningú.

    També vaig flipar amb els del KKK i el tio que tenia un negoci de "diversió" amb napalm.

    ResponderEliminar
  2. doncs sí, tens raó. a mi tb em va impactar molt. tant la primera part on surtien nens tan petits q estaven orgullosos de disparar com al final amb aquests del kkk :( quina tristor.
    saludets i ens veiem aviat!! :)

    ResponderEliminar
  3. Despres diuen que la culpa de la violencia es dels videojocs...

    ResponderEliminar
  4. la veritat es q dona una mica de pena :( com poden arribar a ser així.

    ResponderEliminar
  5. Coincideixo amb la crítica que en va fer un escriptori a Rac1 fa unes setmanes. El problema d'aquest documental, és que en tot moment el periodista ja et va inculcant la seva opinió i per tant ja estàs condicionat.
    El que feia de bo el Moore a Bownlong for Colombine era que ell et mostrava les coses i tu en treies les conclusions, i vés per on, la majoria acabàvem amb una opinió semblant. És per això que prefereixo l'estil del Michel Moore a el d'aquest reportatge.

    Tot i així, no farà cap mal que la gent vegi aquest reportatge sobre el Festival de la Metralleta de Knob Creek.

    ResponderEliminar
  6. doncs potser tens raó i el periodista des del primer moment dona la teva opinió i et fa pensar com ell vol. però jo crec q potser tb depén en quins ulls ho miris. salutacions i gràcies per passar-te pel blog.

    ResponderEliminar