A vegades pensem que la vida que tenim no és la millor del món i que podria estar millor.
Però aquest cap de setmana l'he tornat a passar a h'hospital acompanyant a la meva tia.
I m'ha dit: ¡quina vida la d'esperar a veure com queia la gota de sèrum!
Espero no pateixi molt.
Molts besitos Chus.
Ánimo!
ResponderEliminarEt dic el mateix que Tastavins, paciència i ànim!
ResponderEliminarM'ha agradat visitar el teu blog
Salutacions!
Només gràcies pels ànims encara que passat un temps va passar el que tots imaginàvem però no voliem saber :(
ResponderEliminar